No confondre desig amb necessitat


Avui em prendré la llicència d’explicar-te una anècdota personal.  Aquest matí, quan preparava amb la Rosa els articles per a publicar en aquest bloc, m’ha vingut a la memòria una anècdota meva de fa temps, quan el meu fill gran tenia uns vuit anys.

Una tarda en Jordi va sortir de l’escola força enfadat:

- ¡Mama! Avui la mestra ens ha explicat que algunes empreses que fabriquen sabates esportives utilitzen nens a les seves fàbriques per a treballar. Ens ha dit que aquestes fàbriques s’aprofiten de la pobresa que hi ha en aquests països i que per poder sobreviure, els nens han de treballar.  ¿És veritat, mama?

- Lamentablement, sí, fill. – Vaig contestar- Els pares i les mares d’aquests nens no guanyen prou diners per poder mantenir la família i...

En Jordi no em va deixar acabar la frase:

- ¡Mama! ¡No vull comprar-me mai unes sabates esportives d’aquestes marques! ¡No està bé això!

Van passar solament dos dies d’aquella conversa, quan en Jordi em va demanar que li comprés unes sabates esportives caríssimes, de marca. Quan li vaig comentar que aquelles en concret no les hi compraria perquè éren massa cares, ell em va etzibar:

- Mira, mama, és que tu no ho entens. Jo les necessito.  ¿O és que no veus que les que porto ja se m’han quedat petites i ja no em van bé?

- Ai, fill!  Em sembla que estàs una mica confós. Tus desitges aquesta marca en concret, però allò que necessites realment són unes bones sabatilles esportives.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada