Mascotes sí, però quina i quan?


Potser tens pensat demanar a Ses Majestats els Reis Mags d’Orient que et portin una mascota o potser t’has plantejat el tenir-ne una perquè la criatura no para de demanar i demanar que vol un gosset o un gatet o vés a saber què!  I totes ja sabem el persistents que acostumen a ser aquestes personetes.


Però adquirir una mascota és una cosa que te l’has de pensar molt bé perquè hi ha molts punts que necessites tenir clars abans d’ampliar la família (no perdis de vista que qualsevol animalet que entri a casa teva acabarà formant part de la vostra vida i per això és molt important que abans de fer aquest pas ho parleu entre tots).

Un cop hi estigueu tots d’acord, arriba el moment de pensar amb altres aspectes:

En primer lloc, heu de parlar sobre quina mascota és la que entrarà a casa. Pensa que no és el mateix conviure amb un gos gran o un de petit, amb un gat o un ocell o peixos, un hàmster o un conillet d’Índies,...
Aquesta decisió vindrà condicionada per diversos factors com ara, de quin espai disposeu per a la mascota, quant de temps li podreu dedicar (hi ha animals que a més a més de les atencions bàsiques, també necessiten que juguem amb ells).

És molt important que t’informis bé de quines necessites té i saber si les podràs satisfer: hi ha animals que tenen tendència a patir certes malalties; hi ha d’altres que la seva alimentació consta d’animals vius, etc.

Si la mascota que voleu per casa és un cadell de gos o gat, l’hauràs d’educar.

¿I durant les vacances? ¿Us el podreu endur? Teniu algú que pugui ocupar-se’n  d’ell quan no hi sou? Sempre voldrà estar amb vosaltres. Per exemple: a un gat no li agrada sortir de casa (solament quan està inspeccionant), però no vol estar sol.

¿Disposes d’un espai adequat?

També heu de tenir en compte l’esperança de vida té l’animal, i com us pot afectar quan un dia falti. Un hàmster xinès sol viure una mitjana d’un any i mig, però un gos pot arribar als 16 anys. I si parlem de les conegudes tortugues de Florida, en captivitat i ben cuidades, arriben als 40 anys!!

No oblidis que són éssers vius i les malalties els afecten igual que a nosaltres. Pensa en quins centres veterinaris teniu a prop, perquè si us decidiu per un animal exòtic podeu tenir problemes a l’hora de trobar un especialista.

Reflexiona sobre la possibilitat d’adoptar un animal: acostumen a ser molt agraïts i ja estan ensenyats. Jo vaig recollir un gos petaner, el Menut, i no tinc paraules per expressar l’immens amor que em va donar i com m’alegrava la vida.

Quant a l’esterilització: deixa’t aconsellar pel veterinari. Valora la qualitat de vida, tant la teva com la del teu animal. Amb el zel pots tenir problemes. Els hàmsters es reprodueixen amb facilitat (què faràs amb els cadells?), però els mascles poden matar les cries; les gates són molt netes però les sentiràs cridar al mascle. Els gats mascle marquen el territori, que serà qualsevol lloc de casa teva, i intenten marxar d’excursió uns dies buscant femelles. Les gosses tenen un zel més brut, etc.

Si et decideixes a tenir una mascota, fes que tothom s’impliqui, perquè, per experiència pròpia et dic que, passat un temps, hauràs d’anar recordant als nens que també són responsables del seu benestar.

És un bon exercici de responsabilitat per als nens. Passarà a ser un més de la família. A l’hora és molt terapèutic perquè et donarà amor incondicional, ell no sap de bons o mals dies, simplement t’estimarà.

Parlo per experiència: he compartit la meva vida amb gossos, gats, tortugues de Florida (que als 5 anys van posar ous i van sortir tortuguetes, emocionant!), periquitos, canaris, una salamandra (la vaig salvar quan era molt petita i la vaig deixar anar al Montseny al cap d’un any), hàmsters, una cadernera, i una parella de periquitos de Burke (res a veure amb els periquitos que tots coneixem).






Aquesta és una foto del meu gat, el Flaix. També va ser abandonat i el vaig recollir molt mal ferit. Ara és el rei de la casa.







Aquesta altra foto és de la meva filla petita i la Flor. Un encant; bé les dues són un encant. Ha ha.



1 comentari:

  1. Rosa,
    Quin article més guapo que t'ha quedat. M'encanten les fotos i el que dius. Que maca la foto de la Mireia amb la Flor.
    M'agrada tot molt.
    Felicitats, i molts petonets, guapa!
    Fins demà.
    Janet

    ResponElimina