Terrors nocturns dels més petits de la casa

Els nostres fills són el tresor més meravellós que tenim, d’això no en tenim cap dubte.  Però, la veritat, quan el terror nocturn s’instal•la en el cor dels nostres petits, exercir de pares i mares pacients se’ns  pot fer molt difícil.

Tenim son, estem cansats i el nostre fill plora perquè veu monstres horribles que l’aguaiten amagats en la foscor de la nit.

Bé, no ens queda una altra, ens carreguem de paciència i intentem demostrar al nostre fill o filla que estem al seu costat en aquell moment tan complicat per a tots nosaltres.

Un dia, un amic meu, l’Albert, em va explicar com va ajudar a la seva filla Marta a superar la por nocturna.

Una nit, l’Albert va haver d’anar a l’habitació de la Marta perquè la nena havia començat a plorar y a  cridar espantada perquè havia un monstre a la seva habitació que l’amenaçava.

Llavors l’Albert, sense encomanar-se a ningú, es va situar al bellmig de l’habitació de la seva filla i va començar a cridar:
- A veure, monstre que vens cada nit a espantar la meva filla!  Ja n’estic fart!  Em sents?  FAAAAAAART!
Com se’t torni a acudir de venir aquí a molestar la Marta, ens veurem les cares tu i jo!  M’has entès bé?

L’Albert no solament va aconseguir que la seva filla dormís sense por a partir d’aquella nit, sinó que a més a més s’havia convertit en un heroi-victoriós-de-monstres.

2 comentaris:

  1. Jo me'n recordo d'un dia que vaig anar a casa d'uns amics i el fill petit deia que tenia por perquè hi havia una granota vampir a la seva habitació (!!!) A mi em va fer gràcia, em vaig posar unes ulleres de sol "màgiques" i vaig confessar que jo era experta en granotes vampir. Que eren invisibles, però jo podia veure-les, i allò que el nen tenia a l'habitació era un bebè de granota molt petit, d'una espècie que només menjava ninos de peluix ("no hauràs vist algun nino una mica fet malbé...?"); que l'havia de fer fora i portar a... "Manresa!" em va dir el nen, i jo doncs "sí, a Manresa, com ho saps? Perquè si es queda a la teva habitació, potser et fa malbé els peluixos... això sí, es faria la teva amiga i et protegiria, però..."
    Total, que el nen es va encarinyar amb la granota i no saps la de vegades que em va donar les gràcies la mare!!! Si és que soc una cria en el fons jejeje. Crec de vegades el millor és intentar capbussar-te en la ment i la imaginació del nen i donar-li la volta a la por...

    ResponElimina
  2. Hola Krups,
    Moltíssimes gràcies per explicar-nos el teu truquet amb el fill dels teus amics.
    A la Rosa i a mi ens ha agradat moltíssim el que ens has explicat, si no et sap greu, en redactarem un post ara mateix.
    Tens tota la raó del món quan dius que és important capbussar-se en la ment i la imaginació del nen; també penso que és important posar-se al lloc de l'altre, tingui l'edat que tingui.
    Repeteixo, moltes gràcies. Acabem de visitar el teu bloc i ens ha agradat moltíssim. T'anirem seguint.
    També et volem donar les gràcies per haver-nos afegit a la teva llista de blocs.
    Nosaltres t'acabem d'afegir a la nostra.
    Una abraçada,
    Helena

    ResponElimina